Medellin - Ciutat de l'eterna primavera

Abans de res un byte de silènci pel meu pobre portàtil que ha trobat la seva fi en terres colombianes... 0000 0000 .... gràcies!

En el seu lloc ara disposo d'un petit msi wind notebook que per ara esta rutllant prou bé, ja us l'ensenyare quan troni!

Us escric des de la 2a ciutat més gran de Colombia, Medellin, on se celebra el "V encuentro nacional de telecentros de Colombia" en el que jo presento el meu projecte juntament amb l'organització amb qui treballo a Colombia, Colnodo, i amb els veneficiaris de la prova pilot que són la gent del "Tegido de comunicación" de la comunitat Nasa de la zona del Cauca (www.nasaacin.org).

La trobada té una part força protocolaria i corporativista (abans de cada acte important es canta l'himne de Colombia, la gent va amb targetetes amb el seu nom, et regalen una motxilla amb tot el material de la trobada...) però les dinàmiques que s'hi generen i les experiències que s'hi comparteixen són excel.lents. Per altra banda la gent de la comunitat Nasa, també val molt la pena, són tres personatges que no paren de fer broma sobre els elements de la gran ciutat que els semblen més curiosos però que a la vegada es prenen molt seriosament el seu projecte que , en part, també és el meu.

Durant la trobada m'estic en un peazo de hotel al centre de la ciutat junt amb la majoria d'assistents a l'acte.

Avui m'he trobat amb la gent de la red juvenil de Medellin que són amb qui segurament acabaré de passar el temps que em queda a Colombia i la cosa pinta força bé. Són una gent amb un munt de projectes entre mans entre els quals espero trobar el meu lloc. Ja us aniré explicant.

Demà tornem a Bogotá on haig d'acabar d'enllestir un parell de coses i segurament a mitjans de setmana seré alra vegada a Medellin on espero participar en un Forum Social que organitza la gent de la "Red" de que abans us parlava.

Fins aqui, avui...
Que lo pasen bacano!!

Petons i abraçades

Taula d'obertura de la trobada
(el segon per la esquerra és el meu "jefe")

Bogotá - ciutat de la tardor eterna

Comencem a donar-li una mica d'utilitat a aquest blog, va!

Avui és diumenge i això significa que ja fa gairebé una setmana que formo part dels gairebé 7 milions d'habitants de la ciutat de Bogotá, cal dir que el procés d'adaptació ha estat en la mateixa mesura curt i intèns però n'estic prou satisfet i crec poder dir que m'he acostumat del quasí del tot a aquesta nova situació.

La setmana ha estat un pèl rutinaria ja que els dies els he passat a les oficines de Colnodo acabant de perfilar l'aplicació "En tu idioma" que vala dir ja està a punt de caramel. Els companys d'oficina molt bona gent, m'han acollit amb els braços oberts però amb el tracte formal (massa pel meu gust) que diuen que és típic de la gent de la ciutat, per ara la única relació que hi tinc és aquesta, de companys de feina i prou. Amb la gent de la oficina he conegut bàsicament les costums del dia a dia, "ir a almorzar" (a dinar vaja!) , "tomar un tinto" (cafè) i ..... "cheveré!" (molt bonic, que està molt bé vaja!)

Un cop acabada la jornada laboral agafo el "Transmilenio" (un servei de busos urbans força eficient i segur) i em trobo amb la Laia i en Moritz (la meva cosina i el seu company) ja sigui a casa seva o en algun indret de la ciutat, jo sempre soc l'últim d'arribar ja que m'acostumo a perdre un parell de vegades de camí cap allà.

La casa d'en Moritz i la Laia és ... perfecte, petita i acollidora, plena de colors i sense TV, compartida, en part, amb tot de gent, canalla gats i gossos... i un colibrí que canta cada matí al patí de la casa on els veins hi han muntat un hort i una compostadora. A més està al centre històric de Bogotá, una part molt tranquil·la rodejada d'edificis emblemàtics, teatres i univeristats. A la plaça de darrere la casa (on diuen que va neixer Bogotá) els divendres i dissabtes al vespre hi actuen grups de teatre amateurs, contacontes i d'altres bohemis motivats...

Amb aquest parell d'esplendids guies no hem parat de voltar, hem passat per "La casa salmón" ( una ocupa centre neuralgic dels moviments socials de la ciutat), hem anat a classe a la Universidad Libre de Bogotá (ells dos hi fan una assignatura i jo m'hi vaig acoplar), hem anat al teatre ("Muerte accidental de un anarquista", Dario Fo, per segona vegada...XD), també vam formar part del "paro" (concentració) en suport als indigenes del Cauca en "Minga" (http://colombia.indymedia.org), i fem vida social amb tot d'amics i coneguts cadascú amb històries ben peculiars al darrere.

De lo bo tot lo anterior, de lo dolent... que el meu portatil no acaba de funcionar massa bé i que tinc una mica de mal de coll... res més. Crec que el balanç és prou favorable!!

Per ser el primer informe crec que és prou exaustiu i complet... siguiremos infomando!!

Un gusto!

Baixant de casa per agafar el bus

Obertura (1812)

Comença avui i aquí el blog "Cafè de Colòmbia", un espai que vull utilitzar com a altaveu de tot allò que em vingui de gust explicar a tot aquell que ho vulgui sentir sobre el que estigui vivint en terres colombianes o simplement sobre idees i inquietuds que vulgui donar a conèixer.

Espero que tot el que aquí pogueu trobar us resultí prou clar i entenedor com perquè us arribi a semblar fins hi tot interessant. No dubteu en fer-hi les vostres aportacions, comentaris i crítiques, doncs això és sempre enriquidor.

Si us ve de gust anar seguint aquest blog mitjançant una subscripció RSS, a la barra de la dreta veureu que sota l'indicador d'estat de l'Skype teniu la possibilitat de subscriure-us a les entrades i als comentaris, ja sigui a través d'algun lector de feed o directament a través del vostre navegador seleccionant la opció atom (recomanat).

A banda també podreu trobar música recomanada (gentilesa de Last.fm), algunes fotos de la meva galeria de Picassa que intentaré anar renovant...

i tot això sacsejat però no remenat aquí a Cafè de Colòmbia... moltes gràcies!

I això és to..., això és to..., això és tot amics!!
Pa para pa pappa pa parapappappaaa!!