Bogotá - ciutat de la tardor eterna

Comencem a donar-li una mica d'utilitat a aquest blog, va!

Avui és diumenge i això significa que ja fa gairebé una setmana que formo part dels gairebé 7 milions d'habitants de la ciutat de Bogotá, cal dir que el procés d'adaptació ha estat en la mateixa mesura curt i intèns però n'estic prou satisfet i crec poder dir que m'he acostumat del quasí del tot a aquesta nova situació.

La setmana ha estat un pèl rutinaria ja que els dies els he passat a les oficines de Colnodo acabant de perfilar l'aplicació "En tu idioma" que vala dir ja està a punt de caramel. Els companys d'oficina molt bona gent, m'han acollit amb els braços oberts però amb el tracte formal (massa pel meu gust) que diuen que és típic de la gent de la ciutat, per ara la única relació que hi tinc és aquesta, de companys de feina i prou. Amb la gent de la oficina he conegut bàsicament les costums del dia a dia, "ir a almorzar" (a dinar vaja!) , "tomar un tinto" (cafè) i ..... "cheveré!" (molt bonic, que està molt bé vaja!)

Un cop acabada la jornada laboral agafo el "Transmilenio" (un servei de busos urbans força eficient i segur) i em trobo amb la Laia i en Moritz (la meva cosina i el seu company) ja sigui a casa seva o en algun indret de la ciutat, jo sempre soc l'últim d'arribar ja que m'acostumo a perdre un parell de vegades de camí cap allà.

La casa d'en Moritz i la Laia és ... perfecte, petita i acollidora, plena de colors i sense TV, compartida, en part, amb tot de gent, canalla gats i gossos... i un colibrí que canta cada matí al patí de la casa on els veins hi han muntat un hort i una compostadora. A més està al centre històric de Bogotá, una part molt tranquil·la rodejada d'edificis emblemàtics, teatres i univeristats. A la plaça de darrere la casa (on diuen que va neixer Bogotá) els divendres i dissabtes al vespre hi actuen grups de teatre amateurs, contacontes i d'altres bohemis motivats...

Amb aquest parell d'esplendids guies no hem parat de voltar, hem passat per "La casa salmón" ( una ocupa centre neuralgic dels moviments socials de la ciutat), hem anat a classe a la Universidad Libre de Bogotá (ells dos hi fan una assignatura i jo m'hi vaig acoplar), hem anat al teatre ("Muerte accidental de un anarquista", Dario Fo, per segona vegada...XD), també vam formar part del "paro" (concentració) en suport als indigenes del Cauca en "Minga" (http://colombia.indymedia.org), i fem vida social amb tot d'amics i coneguts cadascú amb històries ben peculiars al darrere.

De lo bo tot lo anterior, de lo dolent... que el meu portatil no acaba de funcionar massa bé i que tinc una mica de mal de coll... res més. Crec que el balanç és prou favorable!!

Per ser el primer informe crec que és prou exaustiu i complet... siguiremos infomando!!

Un gusto!

Baixant de casa per agafar el bus